Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  clot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLOT m.
Concavitat en la superfície d'un cos sòlid; lloc baix voltat d'elevacions; cast. hoyo. Havia't aquell infant un clot en la arena..., prenia una cullerada e metia-la en lo clot, Sermons SVF, i, 230. Féu fer molts clots fondos a manera de pous, Tirant, c. 24. Si la carn és premuda ab los dits, dexa clots, Cauliach, Coll., ll. 2, d. 2a, c. 6. Al caure-li del clot d'una petxina | la celestial regor, Verdaguer Idilis. Portar una cosa a clot de braç: dur-la passada pel braç, descansant en la concavitat que forma el braç doblegat (or.). L'avi Campó baixava... ab un cistelló a clot de braç, Busquets Del Montseny. Estar en un clot de llit: estar retut dins el llit per malaltia. Quin dolor aquest noy sentia veyent ara en un clot de llit a la venerada amiga, Genís Julita 124 Especialment: a) Tros de terra excavat per a plantar-hi un arbre.—b) Fossa per als morts. Anar-se'n al clot: morir-se. «Me tiraran al clot a disgusts». Ab passos cuytats caminen al clot, Proc. olives 1891. Al clot de qui més amo vinguí a regar lo saule, Atlàntida vi.c) Palmell de la mà (Illa del Tec, Arles, Colliure).—d) Cel a clots: cel ennuvolat a trossos (Morella).—e) Clots: joc de nois idèntic al coti, però que en lloc de perdre el qui erra tres vegades la pilotada, perd el qui arriba a tenir cert nombre de penyores (Olot).
    Loc.
—a) Beure més que un clot d'arena: esser molt bevedor, fins a embriagar-se sovint.—b) Tenir un peu en el clot: estar a punt de morir, esser molt vell.—c) Parar clot: fixar l'atenció en una cosa (Mancor).—d) Parar clot a qualcú: resistir-li, oposar-se a la seva agressió (Manacor).—e) Fer clot (Val.) o parar clot (Mall.): fer llarga aturada a un lloc.
    Fon.:
klɔ́t (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: clotàs, clotarro, clotot, clotarràs.—b) Dim.: clotet, clotetxo, clotel·lo, cloteu, clotiu, clotó, clotarró, clotarrineu.
    Etim.:
sembla venir d'un mot gàl·lic *klotton, mat. sign. (cf. REW 4717).