DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLOTXA f.
|| 1. Closca. La tortuga se recullí dins sa clotxa, Palinodia, n.o 276 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Espècie de copinya de color negrosa (Palma).
|| 3. Clot de poca profunditat (Solsona, Reus, Maestr.); cast. hoyo. a) Sitja, depòsit subterrani on es guarden les patates (Massanet de C.).—b) Clot petit i rodó que els nois fan en terra i dins el qual tiren diners o la pilota des de certa distància, i guanya penyora aquell que consegueix ficar els diners o pilota dins el dit clotet; això es diu jugar a la clotxa (Gir., Tremp, Urgell, Camp de Tarr.).
|| 4. Cantó de pa que forma concavitat, en la qual es pot posar el companatge (Camp de Tarr.).
|| 5. La llar o pedra damunt la qual fan el foc a la cuina (Segarra, Urgell); cast. hogar.
|| 6. Canelobre que els escolans duen a l'ofici, en lloc de cirial (Falset).—a) m. L'escolà qui porta el dit canelobre (Falset).
|| 7. pl. Roses de panís (Val.).
    Fon.: klɔ́ʧə (Massanet de C., Gir., Solsona, Barc., Camp de Tarr., Palma); klɔ́ʧɛ (Tremp, Pla d'Urgell, Falset); klɔ́ʧa (Benassal, Val.).
    Intens.:—a) Augm.: clotxassa.—b) Dim.: clotxeta.
    Etim.: probablement del llatí cochlĕa, ‘closca de caragol’.

2. CLOTXA f. ant.
Túnica. Clocha o manto: Pallium, Clamis, Esteve Eleg. Vna gramalla o clotxa de drap burell, doc. a. 1434 (Boll. Lul. iii, 287). Que no gosassen los preveres aportar... los gipons ne les clotxes ubertes davant ne del tot fesses per lo costat, doc. a. 1452 (BSAL, iii, 151). Entrant en la cambra per pendre la clocha, Villena Vita Chr., c. 63. E cascú portarà espasa e secretament armat, portant sobre les armes clotxes negres, largues fins en terra, Tirant, c. 281. Una clotxa ab ales de burell, doc. a. 1460 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Una clotxa albernia, doc. a. 1557 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Amonesta... totes les persones eclesiàstiques... que d'aquí avant deguen aportar la clotxa closa fins baix als talons y capiró, doc. a. 1562 (BSAL, iii, 151). No gos ni li sie permès per causa de dol portar o gramalla o clotxa o altre vestidura que toc en terra, Const. Cat. 461 (a. 1588).
    Etim.: del fr. cloche, mat. sign. (cf. documentació abundant sobre aquest mot, sota les formes llatinitzades cloca, clocha i cloqua, ap. Du Cange Gloss. ii).