Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cloure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CLOURE v.: cast. cerrar.
I. || 1. tr. Cobrir l'obertura d'una cosa, de manera que el seu interior resti aïllat de l'exterior. Aquels qui aquels forats o finestres hi auran feyts deuen-les tancar et cloure, Cost. Tort. III, xi, 2. Haueu ab tanta força e poder ubertes les dites portes, que ja cloure no's poran, Villena Vita Chr., c. 259. E cloen-se les porositats de aquelles per manera que la humiditat que és dintre no pot evaporar, Albert G., Ques. 10. Fo començat a cloure ab parets de través lo carrer, Rúbr. Bruniquer, v, 161. Mos ulls aquella nit, ai! no es clogueren, Atlàntida iii. Cloure's el cel: omplir-se de núvols per tots vents (Tortosa). Cloure una carta: unir amb matèria aglutinant les dues parts d'una carta o del sobre que la conté. Encara és a ma taula la carta sense cloure, Salvà Poes. 39.
|| 2. absol. o intr. a) Tenir l'obertura ben coberta, sense comunicació entre l'interior i l'exterior. «Aquesta finestra no clou bé, i per això passa tant d'aire». Li afinà sa tapadora, que clovia de lo millor, y destapa, Alcover Rond. i, 34.—b) Treure un animal les darreres dents i quedar amb la dentadura igualada (or., occ., val., bal.). En aquesta accepció s'usa el verb quasi exclusivament en participi: «aquest animal ja ha clos», o «encara no ha clos».—c) Cessar una dona de tenir la menstruació; esdevenir menopàusica (Empordà, Barc., Camp de Tarr.). «Aquesta dona ja ha clos».
|| 3. tr. Fer l'operació final d'una feina. Especialment: a) Posar la clau a un arc o volta.—b) Fer el darrer punt quan s'acaba el peu d'una mitja (or., occ., val., bal.). Fer els cloures: fer quatre parts dels punts del taló d'una mitja, deixant-ne dues enmig i una a cada vora per anar fent els minvats (Tortosa).—c) Entre espardenyers, cosir la vora de l'espardenya amb la sola (or., occ.). Punt de cloure: mena de trau que volta la sola de l'espardenya mentres hi queda el taló i la sola unida (Empordà).—d) Unir dos o més tels de malla d'argent, de manera que formin una bossa monedera (Mall.).—e) Fer el tercer solc a cada banda de la tira de ceps en llaurar la vinya (Mancor).
II. || 1. Terminar, acabar. En son menjar aquell ocell may clou, Ausiàs March, xiii. Per cloure el procés anaven cuytats, Passi cobles 60. Lo dia que acabam e cloguem aquesta fahena, Villena Vita Chr. c. 59. Lo cuytà a morir cloent sos negres dies ab miserable dol, Alegre Transf. 54. Aprés de aver acudit al dit consell sen aniran abans de cloure aquell, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli).
|| 2. Acordar definitivament, resoldre. De aquests afers yo no clouria res sens voluntat de ma filla, Tirant, c. 87. Hi tots los vots en un parer clogueren, Somni J. Joan 770. Podeu cloure es tracte, Ruyra Pinya, ii, 65.
III. || 1. Encloure. «M'he clos un dit amb aquesta porta».
|| 2. Recloure, posar dins un recinte tancat. Feren dues batalles ab gran prosperitat e clogueren los crestians dins los murs de la ciutat, Tirant, c. 150. Tornava's cloure dins la sua celleta, Villena Vita Chr., c. 9.
    Fon.:
klɔ́wɾə (pir-or., or., bal.); klɔ́wɾe (occ.); klówɾe (Amer, Tremp, Pons, Artesa); klɔ́wɾeɾ (Patró). A moltes comarques té aquest verb molt poca vitalitat; ha estat substituït per tancar; però s'usa molt en el català literari. (Cf. Alcover-Moll Flex. 85).
    Conjug.:
en el paradigma de les pàgs. 226-227 donam la flexió completa d'aquest verb segons els diferents dialectes catalans.
taula 

    Etim.:
del llatí claudĕre, mat. sign.