Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. clova
veure  2. clova
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLOVA (o esclova). f.
Clovella; cast. cáscara. Gallina que té fluix de cos, fa los ous sens cloua, Agustí Secr. 151. Ametllas que no tingan la esclova molt grosa, ibid. 50. Girava els llaguts com si fossin cloves de nou, Víct. Cat. Mare Bal. 41.
    Loc.
—a) Anar amb el cap dins la clova: anar cap baix, alacaigut (Empordà).—b) Picar la clova a qualcú: renyar-lo, donar-li una reprensió forta (Empordà).—c) Tenir la clova al cul: esser encara molt jove (Empordà). «Aquell, amb la clova al cul, ja se guanya la vida» (Llofriu).
    Fon.:
klɔ́βə (Colliure, Empordà, Plana de Vic, Collsacabra, St. Feliu de P.); əsklɔ́βə (Palamós, Crespià); əsklɔ́və (Eivissa).
    Etim.:
V. clovella.

2. CLOVA f.
Tros de terra bona, cultivada, tancada de paret (Mall.).
    Fon.:
klɔ̞́və (Mallorca).
    Etim.:
de closa, per pèrdua de la -s- i inserció de -v- per evitar l'hiatus.