DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLUC, -A
I. adj.
|| 1. (Ull) tancat; cast. cerrado. Com los ulls estan clucs, Llull Cont. 124, 15. Ab los ulls cluchs detrás sos peus aní, Ausias March xci. Es va quedar una bella estona amb els ulls clucs, Massó Croq. 141. Saber una cosa a ulls clucs: saber-la molt bé, sense cap dubte, sense desconèixer-ne res. Triar a ulls clucs: triar sense mirar què es tria. Anar-hi a ulls clucs o fer qualque cosa a ulls clucs: anar-hi o fer-la amb absoluta confiança, sense aturar-se a considerar el que es fa. Com que jo m'empassol a uys clucs tot lo que vetx en lletres de motlo, Roq. 47. Es creuen a cluchs uys lo primer que los predican, Ignor. 40.
|| 2. Nuvolós, térbol, que no deixa veure el sol (Empordà); cast. turbio. «Quin temps més cluc!»«Fa un dia molt cluc». Gris el malincònich cel de jorn cluch, grisa la boyra, Víct. Cat., Sol. 42.
|| 3. Tancat, que no té espirall (Empordà); cast. cegado, ciego. I aquest fou... arrocegat fins al cambró cluc on penjava'l cadavre, Víct. Cat., Ombr. 40.
|| 4. a) Lluna cluca: la lluna durant el temps comprès entre el quart minvant i la lluna nova, o sia el temps que no es deixa veure (Llofriu).—b) Espigues cluques: espigues buides (Llofriu).
|| 5. Curt d'enteniment. La Joanoya no era pas cluca y veya la cosa arran dels llavis d'ell, J. M.a Folch i Torres (Jocs Fl. 1904, p. 130).
II. m.
|| 1. Acte de clucar l'ull (Ross.); cast. guiño. Feu del dia unes parts més curtes que clucs d'ull, Bergue Fables 101.
|| 2. Acte de tapar-se o amagar-se una cosa, especialment la claror (pir-or., or.). A cluc de dia: a posta de sol (Conflent). Fer cluc el sol: amagar-se darrera un núvol (Cardona, Solsona). «Quan surt el sol i fa cluc, no tinguis por d'eixut» (refr. Cardona).
|| 3. Tímbola, quantitat de líquid que es beu d'una vegada (Cardona); cast. trago. «M'he begut un cluc de vi».
III. Jugar a la cluc: jugar a gallineta cega (Alàs).
    Fon.: klúk (pir-or., or., occ., bal.).
    Etim.: postverbal de clucar.

2. CLUC m.
Diftèria (Villar de Canes).
    Etim.: de crup, mat. sign., amb contaminació de clucar.