DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COÏSSOR f.
Sensació de coent; sensació anàloga a la que produeix una cremada (or.); cast. escozor, picazón. Començaren-li a córrer les llàgrimes dels ulls ab la cohiçor y agudesa, Faules Isòp. 133. Causant-nos-hi una coissor insofrible, Ruyra Parada 59. «A la llengua fa una llei de cosa... fa una coïssor!» (Rupit). a) fig. La cohissó d'aquells mots enardí de tal ayre a la Emilia, Pons Auca 221.
    Fon.: kuisó (Empordà, Garrotxa, Vallès, Barc., Tarr.); kuɾisó (Olot).
    Etim.: derivat de coure, amb els sufixos -ís, -or.