DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COADJUTOR, -ORA m. i f.
Persona que ajuda a una altra en l'exercici del seu càrrec o professió; cast. coadjutor, ayudante, auxiliar. Nos cové que per aquelles coses exegidores coadjutors sufficients assignem, Ordin. Palat. 30. La coadjutora emperò... en la sua presència a aquella ajut, ibid. 87. Quel apotecari nostre e son coadjutor, doc. a. 1378 (Roca Medic. 133). Les stopades sien premudes per lo ministre o coaiutor, Cauliach Coll., ll. 3, d. 1a, c. 3. Especialment: a) m. Çlergue que té el càrrec d'ajudar a un rector en l'exercici de les seves funcions parroquials.
    Fon.: kuəʤutó (or., men.); koaʤutó (occ.); koaʧutóɾ (val.); koəʤutó (mall.).
    Var. ant.: coajudor.
    Etim.: del llatí coadjūtōre, ‘ajudador’.