DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COADJUVAR v. intr.
Ajudar, unir el propi esforç al dels altres per a fer o obtenir alguna cosa; cast. coadyuvar. Les causes primitives coadiuven aquestes coses, Cauliach Coll., ll. 6, d. 1a, c. 2. Guanyat per l'egoisme..., coadjuvà admirablement a l'obra, Oller Pil. Pr. 253.
    Fon.: kuəʤuβá (or.); koaʤuβá (occ.); koaʧuβáɾ (val.); koəʤuvá (mall.).
    Etim.: del llatí coadjuvāre, mat. sign.