DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COBEJAR (i ses var. cobesejar, cobeejar). v. tr. ant.
Desitjar immoderadament; cast. codiciar, desear. Aquella dona se mostraua al rey per tal que la cobejàs al delit carnal, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Per ço que fossen vistes per los hòmens e cobeejades als plaers de lucxúria, Llull Blanq. 71, 5. Volens aquest frau o malea abreuyar e cobeeyans fins a les contensions posar, segle XIII (Anuari IEC, i, 310). Per ço que irats no cobesegen noure, Usatge 89 (ibid.). No cobeiaràs l'haver ne les estranyes coses, Jahuda Cató 44. Si a nós cobejats servir e complaure, doc. a. 1389 (Est. Univ. xiii, 344). Com haiam entès que mossèn Berenguer de Pau és malalt... e cobeig fort vostra visitació, doc. a. 1390 (Roca Medic. 109). Yo tement que ella no defallís, e cobejantla veure, giré'm detràs, Metge Somni iii. Assí conexeràs... en quina guisa cobeseyaràs los béns eternals, Canals Carta, pròl. Com son semblant l'esperit lo cobega, Ausiàs March, cxii.
    Etim.: del llatí vg. *cupĭdĭare, mat. sign.

2. COBEJAR v. tr.
Agombolar (Men.). Cobetjaria els infants millor que la que entraria, cançó pop. (ap. Aguiló Dicc.). V. gobejar.