Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  coberta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COBERTA (ant. escrit també cuberta). f.
|| 1. Tapadora, peça que serveix per a tapar un recipient; cast. cobertera, tapadera, tapa. Tapa la olla ab una cuberta, Robert Coch 25 vo. Dels quals confits la Verge senyora donà ab una cuberta d'argent a quiscun dels monges, Eximplis, i, 151.
|| 2. Conjunt de llenyams, pedres i altres materials que cobreixen un edifici; cast. cubierta. E pres lo caualler per lo braç, e alcà-lo, e foradà la cuberta de la casa on jugauen, e tragué'l per allí, Eximplis, ii, 21. Lo tuguri un colp refet, li demana una coberta, Verdaguer Fug. 70. Esser a la coberta: estar a les acaballes d'una obra d'edificació (Camp de Tarr.). Fer la coberta: celebrar amb un dinar o berenar, pagat per l'amo, les acaballes d'una feina important (Avinyonet).
|| 3. Sostre que cobreix una o més habitacions i les separa de les que hi estan damunt (Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Fraga); cast. techo. Que's cobra la cambra del prior... ab dues cubertes en què ha mester XX bigues, doc. a. 1408 (Miret Templers 450).
|| 4. Plataforma horitzontal que clou el buc d'un vaixell per la seva part superior; i en general, cadascun dels sostres horitzontals que divideixen el buc d'un vaixell en compartiments sobreposats; cast. cubierta. Que no faça aygua per cubertes ni per murades, Consolat, c. 71. Si lo senyor de la nau metrà o portarà roba sobre cuberta, Consolat, c. 185. Tota nau o cocha que sia de tres cubertes, qui vage o venga de ultra mar, pach L livres, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 77). Molts catius sarrahins qui s'eren amagats de sota cuberta, Muntaner Cròn., c. 19. Vint naus grosses appellades naus de covent, qui són de dues cubertes, Pere IV, Cròn. 131. La ley christiana és axí com a nau de tres cubertes, és a saber: estament de religió és la cuberta baixa que's diu cintina... La segona cuberta és estament de clerecia, qui estan en la segona cuberta, que axí com en aquesta estan les mercaderies pus precioses, ço és los sagraments de santa Mare Església. La IIIa cuberta és estament laycal, exí com los galiots fan los fets de la nau axí vosaltres lechs fets los fets del món, Sermo St. Pere 126. Drets demunt cuberta de sa barca qu'ha saupat, Roqueta 37.
|| 5. Full de paper, de cartolina o d'altra matèria, que cobreix i defensa el llom i les dues cares laterals d'un llibre; cast. cubierta. Un missal de pregamí ab ses bones posts e cuberta de drap de lli, doc. a. 1485 (arx. de Montblanc). Libre escrit en pregamins... ab cuberta de pregamins, Inv. Pellisso. Un libre ab cubertes de aluda vermella ab botó e baga, Inv. Exarch.
|| 6. Tapall de tela, de metall, etc., que es posava damunt els cavalls per resguardar l'animal o els guarniments; cast. caparazón, gualdrapa, cubierta. Una cuberta de cella de cosser, Inv. Anfós V, 157. Viana vaé una cuberta de cavall tota blanca, Paris e Viana 10. Tragué-la de la sgleya e mes-la sobre un cauall qui staua a la porta de la sgleya armat de cubertes de ferre, Eximplis, ii, 255.
|| 7. Flassada de tapar el llit (Puigcerdà, St. Joan les A.); cast. manta, colcha. IX cannas de cubertes d'lpra listades, doc. a. 1307 (RLR, iv, 379). Una cuberta de llit de hòmens salvatges de raç, doc. a. 1461 (Col. Bof. xxvi, 164). Instintivament se tapava la seva cara ab la cuberta, Querol Her. cab., 311.
|| 8. Flassada de llana que usen els pastors per a soplujar llur llit de camp i els traginers per a abrigar l'animal i la càrrega quan plou (Ripoll, St. Feliu de P.); cast. manta.
|| 9. ant. La part superior de la tela d'un matalàs. Dos matalafs reyals ab les cubertes de drap de seda, doc. a. 1372 (Alòs Inv. 9). Sengles matalasses ab cubertes e sotanes de canamaç, doc. a. 1405 (Roca Hosp. 78).
|| 10. Coixinera, funda de coixí; cast. funda. Dues cubertes de coxins oldanes, doc. a. 1410 (Alós Inv.). Una cuberta de traverser listada, doc. a. 1457 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 11. En general, tota peça que envolta i resguarda exteriorment una cosa. Ha en cascun altar sos corporals e ses cobertes de cuyro, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Tingués cascun caualler una spasa molt ben daurada e la cuberta de la bahina fos de brocat o de carmesí, Tirant. Lo féu scorxar e de la dita pell féu fer una cuberta de una cadira, Eximplis, i, 324. Cuberta de l'esclop: la part més alta de l'esclop, que cobreix la part anterior del peu (Solsona).
|| 12. ant. Mantell de guerra; conjunt de posts o d'escuts destinat a cobrir els guerrers en acostar-se a la plaça enemiga; cast. cubierta, mantelete. Cuberta de pots pera acostarse a la muralla, Testudo militaris; Cuberta feta de rodelles, Testudo scutea, Torra Dicc.
|| 13. ant. Lloc o instrument de protecció; refugi. Lo vostre real manto és la nostra cuberta e refugi, Villena Vita Chr., c. 43.
|| 14. ant. Paraules de dissimul, que volen significar altra cosa. E uuyl-vos-ho més dir de ma boca, que no que altres fossen entre nós e uós: però en aquesta manera, que no diguen los hòmens que alguna cuberta no y hauem, Jaume I, Cròn. 139. E si eylla és nina certa | e vol respondre ab cuberta | dient paraules trop squives, Fasset 209. Yo parle boca a boca e públicament, sens neguna cuberta, Villena Vita Chr., c. 194. Necessari és que yo vage al rey Priam e que li diga per cuberta que mester és que'l fet sia secret, Hist. Troy. 299.
    Fon.:
kuβέɾtə (or., bal.); kuβέɾtɛ (Ll., Gandesa, Maó): kuβέɾta (Andorra, Pont de S., Tortosa, Cast., Val.).
    Etim.:
forma femenina de cobert.