DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COBERTOR (ant. escrit també cubertor). m.
|| 1. Peça de tela de drap, de pell, etc., que s'estén damunt un moble per tapar-lo o perquè faci més goig de veure. Es diu especialment de la peça de tela que serveix per a cobrir els llençols i altre tapament d'un llit; cast. cubrecama, cobertor. Els litz dels morts sien cuberts d'un cobertor vermeyl, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). Hac un bell cobertor de seda feyt a son senyal, Llull Felix, pt. viii, c. 64. Jaher en cósseres e en blans lits, e en lançols e cubertors de seda, Llull Gentil 286. E no y hac matalaffs ni cobertor, sinó molt fe que y hagueren mès, Desclot Cròn., c. 92. Hi trobarets unes planures de sanch, que són tamanyes com un cobertor, Muntaner Cròn., c. 217. Lo cubertor era de aquell mateix brocat, Tirant, c. 97. Posaren farols y cobertors en finestres y balcons, Guinot Capolls 28.
|| 2. Tapadora d'un recipient; cast. cobertera, tapadera. Una pastera ab son cobertor, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). En lo cobertor de la custòdia hauia vint et sis terns de perles, doc. a. 1436 (Miret Templers 568). Hun got alquimiat ab son cubertor, Inv. Pr. Viana 129. Un saler daurat ab son cobertor, Extim. Pr. Viana 188. Una pastera ab son cubertor, Inv. Pellisso. Dos caxes grans antigas la una sense cubertor, doc. a. 1606 (BABL.). Pus sou, senyora, la caxa | hon està lo meu tresor | jo que fos lo cobertor, Flor d'Enam. 55.
|| 3. pl. Les dues plomes que en la cua de l'astor estan enmig de les altres i les cobreixen quan l'animal aplega la cua; cast. coberteras. Axí mateix ha dos plomes en la coha d'un semblant les quals estan en mig de la coha que'ls dien cobertors, Anim. caçar 5 vo.
    Fon.: kubəɾtó (pir-or., or., bal.); kuβeɾtó (occ.); kuβeɾtóɾ (Val.).
    Etim.: del llatí coopĕrtōrium, mat. sign.