DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COBLE m.
|| 1. ant. Lligam, unió entre persones o animals; cast. vínculo. E regnaria eternalment e realment sobre son poble ligat en coble, Spill 11726.
|| 2. Conjunt de dos collars units amb una cadena, que serveixen per a subjectar units dos cans de caça quan van a caçar (Mall.); cast. traílla. Un coble de cadena per un ca, doc. a. 1427 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Corretja o corda que uneix dues bísties perquè vagin iguals (cast. madrina) i també la corda amb què es fermen dues bísties perquè vagin una davant l'altra (cast. reata). Un... [cavall?] stacat en la paret ab son coble, de pèl roig, appellat leó, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 285).
|| 4. Parell o petit grup d'animals que treballen junts en la batuda, en tirar carro, etc. (Ripollès, Pobla de L., Borredà). Dexau tots lo treball e replegau los cobles, Alegre Transf. 22. Ve a trobar l'amo per demanar-li si li vol deixar tres eugues que, junt ab la seva, farien un bon cobla, Scriptorium desembre 1926.
|| 5. L'home que fa rodar el bestiar damunt l'era en la batuda, tenint llurs cabestres (Borredà, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: kobblə (or., bal.).
    Etim.: del llatí cōpŭlu, ‘unió’.