DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COBRADOR, -ORA m. i f.
|| 1. Que cobra; cast. cobrador. Especialment: a) Persona que té el càrrec de cobrar els comptes o albarans d'una societat, d'una casa comercial o industrial, etc. No hi dexarà pus papeletes a cameua es cobradó des Conservatori, Ignor. 6.
|| 2. Que té dret a cobrar; que ha de cobrar (Mall.). «D'aquesta herència, jo som cobradora de mil pessetes»: jo he de cobrar mil pessetes (Mall.). An-me mostrat lo conta e que seria cobrador XII liuras, doc. a. 1506 (BSAL, v, 303). Alçar-se cobrador: alçar-se de gall, insolentar-se (Mall.). Com més fan que l'avorresca, ell més s'alça cobrador, Gloses de Na Catalina-Aina Comes (Manacor).
    Refr.
—«El mal cobrador fa el mal pagador»: vol dir que quan el qui té drets es descuida d'exercir-los, el qui té deures amb aquell també es deixa de complir-los.
    Fon.: kuβɾəðó (or., men.); koβɾaðó (occ.); koβɾaóɾ (val.); koβɾəðó (mall.).

2. COBRADOR, -ORA adj.
Que es pot cobrar; que s'ha de cobrar; cast. cobrable, cobradero.