DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOBRIR v. tr.: cast. cubrir.
I. || 1. Posar damunt una cosa una altra que la tapa totalment o en gran part. Un drap negra... ab lo quall cobren los cossos dels frares con los apporten a soterrar, doc. a. 1436 (Miret Templers 569). Lo seu despullar nos cobre y abriga, Passi cobles 51. Especialment: a) Posar les teules, bigues o altra cobertura a un edifici o habitació. Com no bastàs cobrir la dita Daraçana, si la cuberta, aprés que serà feta, no era conservada, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 153). Que's cobra la cambra del prior de dues cubertes, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Havie fet cobrir la major part del terrat de la iglésia, doc. a. 1587 (Segura HSC 183).—b) Fer els boïcs o formiguers, tapar de terra els feixos de llenya per a cremar-los (or., occ.). A Valls es diu cobrir formiguers amb el significat de ‘cremar-los’, ‘encendre'ls’.—c) Soterrar. Axi com és provehir pobres e cobrir morts, doc. a. 1401 (Col. Bof. xli, 200).—d) Entre enquadernadors, posar les tapes al llibre.—e) refl. Posar-se el capell o altra cobertura al cap.—f) Cobrir-se el cor: sobrevenir una basca, un desmai (or., occ.).
|| 2. Tapar una cosa totalment o en gran part posant-s'hi o estant-hi damunt. Lo carner qui cobra lo cos significhe la duresa del món, Graal 29. Adoba'm l'alfarda, que no'm cobra tant los pits, Metge Somni iii. Especialment: a) Posar-se l'animal mascle damunt la femella per fecundar-la.
II. || 1. Estendre un gruix d'alguna cosa sobre una superfície, d'una manera contínua o a claps. Un núvol se mès sobre nós e va'ns cobrir tots d'aygua, Muntaner Cròn., c. 220. Aquell delitós prat que tot de flors se cobria, Turmeda Diuis. 3. Preneu fil de ferre... e cobriulo tot de seda a manera de cordó, Tirant, c. 65. Es precís que la cubresca de sang, Aguiló Poes. 90. Els arbres se cubriren de noves fulles, Rosselló Many. 111. Especialment: a) Perdre la lluentor els metalls per l'acció química de l'atmosfera.—b) Equilibrar les despeses amb els ingressos. «Aquesta quantitat no cobreix el dèficit».
|| 2. Estar estesa una cosa damunt una superfície, d'una manera contínua o a claps. E de bestiar tant que tota la terra cobriren, Muntaner Cròn., c. 221. Entre gel e sutzura que'ls cobre tots exceptat les cares, Metge Somni iii. La sumitat sua tocaua en lo cel, la amplea sua cobria la terra, Villena Vita Chr., c. 12. Molsa humida i crespadeta que cobria el rocam, Massó Croq. 79.
III. || 1. Protegir, defensar algú o alguna cosa amb un objecte que s'hi posa damunt o davant; met., defensar, posar a redòs. Que ell llavors se cobria d'ell e que negun secors no li daria, Muntaner Cròn., c. 56. Donà-li grans colps per l'escut, del qual Curial se cobria marauellosament, Curial, ii, 7. Deu lo caualler cobrir la sancte mare Sglesia e la deu defendre de tot mal, Tirant, c. 33. Que us cobre ab les ales hi us pic ab lo bech, Proc. olives 1534. Volentme ell bàtrer, jo'm cubrí de un bastó, Lacavalleria Gazoph. Tothom cubriria sa seua responsabilidat, Ignor. 67.
|| 2. Protegir, defensar algú o alguna cosa, posant-s'hi damunt o davant. No us sia greu que, mort, encara us cobra, Corella Obres 410.
IV. || 1. Amagar algú o alguna cosa posant-n'hi una altra damunt o davant; met., amagar, dissimular, ocultar. E cobrint-se ab nós que'ns donaven de conseyl, mas a lur guisa les partien, Jaume I, Cròn. 24. Ni que call sos mals ni'ls cobra ab paraules escures o paliades; Eximenis Conf. 3. A penes les hauran cubertes, les tornaran descobrir e mostrar, Metge Somni iii. Los tractau ab multíssima pietat,... cobrint e dissimulant los seus mals, Villena Vita Chr., c. 58. Vostres dinés e quant teniu, de mi u cobriu, Spill 4365. Sem e Japhet prengueran un mantell... e cubriren les vergonyes de son pare, Tomic Hist. 8. La jove, amb el mantell se va cobrir la cara, Alcover Poem. Bíbl. 41. Cobrir-se una perdiu el caçador: volar per darrera un arbre o mata que impedeix que el caçador la vegi (Gandesa).
|| 2. Amagar algú o alguna cosa posant-s'hi damunt o davant. Et que'l drap que cobrís de part de la montanya la lanterna, Jaume I, Cròn. 57. Baxà-se una gran nuu e cobrí'ls tots, Serra Gèn. 248. No és cosa neguna que lo meu defalt puga cobrir, Tirant, c. 194. Se cubriren los cels e comensà a plourer, doc. a. 1719 (Hist. Sóller, i, 151). L'herba cobria un barranc, y fins baix de tot va caure, Ferrà Com. poes. 15.
Fon.: kuβɾí (pir-or., or., occ., bal.); kuβɾíɾ (val.); koβɾí (mall.).
Conjug.: regular segons el model per partir. Antigament predominaven les formes no incoatives (cobre, cobres, cobren, etc.); avui s'usen sempre les incoatives.
Etim.: del llatí coopĕrīre, mat. sign. I.