DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COCA f.
|| 1. Massa de farina pastada i cuita amb oli o saïm, de forma circular o ovalada aplanada, i a la qual solen afegir-se diversos ingredients (sucre, talls de carn, peix, fruites, verdures, mantega, etc.); cast. torta. Menja, o ànima mia, de aquesta melliflua coca pastada de tres almuts de la flor de la farina, Cartoxà IV, 94. A l'ofertori, l'obrer s'ha presentat al temple amb una coca redona, més ampla que un plat regular, voltada d'altres nou coques petites com el puny, Verdaguer Exc. 52. Coca amb fulls: la que fa a manera de fulls de pasta superposats (Men.); cast. hojaldre. Coca amb roes (Men.) o coca de greixons (or.).: aquella en la qual es posen greixons. Coca amb xulles (Empordà) o coca amb xuia (Men.): aquella que es cou amb talls de cansalada. Coca bamba: la que és feta de pasta bamba, o sia de farina, sucre, oli i ous, i és molt fina (Mall., Men.). Coca beta: espècie de pa de farina d'ordi, que menjaven antigament els pobres (Menorca). Coca borda: la que posen dins el forn tot just feta, sense esperar que tovi (Collsacabra). Coca bova: coca de pasta bamba, i especialment aquesta quan està bescuitada (Pego, Dénia, Alacant); cast. panquemado. Coca d'aire: la que és gran i estufada, però molt esponjosa i lleugera (Val., Alzira). Coca de ca: la que és de segó i es fa per a donar als cans (Men.); cast. moyana. Coca de congret: la que es fa amb ous, sucre i pols d'amidó, generalment en la proporció de dotzena d'ous per lliura de sucre i altra lliura de pols d'amidó (Men.). Coca de mosson: la que es fa de farina amb un poc de saïm i amb tallades o fruita, especialment albercocs (Mall.). Coca de Nadal: la que es pasta amb ametles, pinvons i altres ingredients, per a la col·lació del dissabte de Nadal (Mall.); cast. nochebuena Coca de pa: la que es fa de farina, oli i sucre, de forma rodona o llarguera (Vilaf. del P.). Coca de pastor o de serrano: la que es fa de pasta de farina sense tovar i es cou a les brases, sense posar-la al forn (Tortosa). Coca de patata: la que es fa amb farina, patata, llet i ous, cuita a poc a poc (Mallorca). Coca dels darrers-dies: és igual que la «coca pagesa», però feta amb saïm de la caldera; la fan el dijous llarder i els darrers-dies (Esporles). Coca de tast: massa de carn capolada i pastada per a fer llonganissa, que s'aplana i s'embolica amb tela de porc, i es cou a la brasa o a la paella (Ripoll). Coca de torró: massa rodona, feta d'ametla, sucre i ou, que es menja per Nadal (Mall.). Coca enramada: la que es fa de pasta de farina amb oli i talls de botifarra, cansalada, pebrot, ceba, etc. (Penedès). Coca farinosa: la que es fa de pasta de pa sense llevat i amb oli, coberta de farina en pols i amb un regruix a la vorera (val.). Coca ferma: la que és de pasta molt atapida (Mall.). Coca fina: coca molt bona, feta de farina fina, oli, sucre i aiguardent, que es fa a l'Horta de València per les festes majors i per Nadal. Coca pagesa: és de pasta ferma i té la mateixa forma que les coques bambes, però no és estufada (Esporles). Coca pintada: té la mateixa forma que la coca bamba, amb divisions rectangulars per tot (Men.). Coca rosada: coqueta diminuta, rodoneta, feta de sucre; té devers tres cm. de diàmetre i alguns milímetres de gruix (Mall., Men.). Coca rossa: la que es feia de farina grossa, amb bona part de segó; era molt morena, i de molt bon gust si la menjaven encara calenta (Men.). Coca tapada: espècie de panada farcida de bledes (Xàtiva).
|| 2. Porció d'una substància medicinal pastosa o semilíquida que forma una massa aplicable externament a una part del cos; cast. emplasto. Es carabinero s'ha curat amb unes coques de rels de garbayó, Ignor. 28.
|| 3. Coques de paret: planta de la família de les crassulàcies: Umbilicus horizontalis (Men.); cast. oreja de monje. Fa les fulles ben rodones, i la gent les cerca perquè les considera virtuoses contra les sedes o penellons.
|| 4. Bresca de mel (Sta. Col. de Q.).
|| 5. Grum o porció de cera sense treballar; cast. pan de cera (Un Mall. Dicc.).
|| 6. Clot rodó que té el bigalot de sabater, i que serveix per a enclotar la pell amb el martell rodó (Llucmajor).
|| 7. Post de fusta ben revinguda, que va clavada davall la rosca del premsó de vi i que, quan la rosca davalla, ella també davalla i esclafa el raïm (St. Antoni d'Eiv.).
    Loc.—a) Cap fet una coca: cap molt esbullat, despentinat (Empordà).—b) Fer-se una coca, o quedar com una coca: esclafar-se, deformar-se per efecte d'un cop violent.—c) Fer de qualcú una coca: fer-ne un esclat, esclafar-lo, deixar-lo inútil. De tu en faran una coca, Penya Poes. 9.—d) No fer-se coca: no esser amics, no fer-se els obsequis acostumats entre la gent amiga (Mall.).—e) Mullar-hi sa coca: tenir participació en un negoci o empresa (Mall.).—f) Esser fet de pasta de coca bamba: esser excessivament blan, sense energia (Mall.).—g) Anar coca a caliu: anar patint, viure amb misèria, amb estretors (Menorca).
    Refr.—a) «Qui no té pa, menja coca» (val.).—b) «Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada»: vol dir que cal adaptar-se a les circumstàncies (Mall.).—c) «Posats a pastar, farem tot coques»: vol dir que en fer una cosa cal fer la bé, cal no planyer-hi les despeses (Vallès).—d) «No hi ha cap pa que no costi una coca»: vol dir que per obtenir beneficis s'ha de fer despeses (Urgell, Segarra).—e) «Festes passades, coques menjades»: vol dir que en haver passat l'ocasió de fer o obtenir una cosa, ja no cal pensar-hi més, ja és inútil intentar-la (Mall.).—f) «La coca i la coqueta, tot surt de la pastereta» (Cat.); «Sa coca i es cocó, tot surt des mateix pastó» (Mall.): es diu quan són molts els que despenen de la mateixa bossa.—g) «A mon pare li diuen coca, i jo em muir de fam» (Val.).—h) «Per coques i balls, no hi ha com a Valls» (Valls).—i) «Qui té mare, menja coca; qui no en té, se fa refotre» (Llofriu).
    Cult. pop.—Hi ha la dita que, menjant coca, es tornen joves (Empordà). També diuen que els gats varen anar a Roma només que per menjar coca (Llofriu).—A l'Empordà s'usa també aquesta endevinalla: «Què t'estimes més: un moro penjat o una coca calenta?» L'interrogat sol contestar, naturalment: «una coca calenta». Aleshores el preguntador diu: «Doncs un moro penjat és un raïm, i una coca calenta és una buina de bou» (Llofriu).
    Fon.: kókə (pir-or., or., bal.); kóka (Andorra, Esterri, Calasseit, Tortosa, Cast., Val., Al.); kókɛ (Tremp, Ll., Gandesa, Falset, Alcoi, Maó); kóсə (Palma, Manacor).
    Intens.—a) Augm.: cocassa, cocarra, cocota, cocot, cocarrassa.—b) Dim.: coqueta, coquetxa, coquel la, coqueua, coquina, coquiua, cocona, cocarrina, cocarrí, cocarrinoia.
    Etim.: del baix alemany koka, mat. sign. || 1 (cf. Meyer-Lübke REW, 4734).

2. COCA f. ant.
Mena de nau curta, alta i molt ampla, d'una o algunes cobertes, usada del segle XIII al XV com a embarcació de comerç i de guerra; cast. coca. Don Athó de Foces logà una cocha d'estes de Bayona: e quan foren en la mar la cocha faya aygua molta... e a males penes pogueren-ne traure la roba e'ls cauals, si que quant ho hagren treyt, la cocha s'obrí e trencà's tota sobre la mar, Jaume I, Cròn. 104. Tota nau o cocha que sia de tres cubertes, qui vage o venga de ultra mar, pach L livres, Item nau o cocha... qui sia de dues cubertes, pach XXX livres, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 77-78). Que tota nau o cocha qui vaia o venga d'Ultramar, pach lo buch de la nau per cascuna cuberta que haurà, quinse libras, doc. a. 1341 (Capmany Mem. iv, 101). Con en Jacme Ferrar... ab una cocha sua perten de Mallorques carregada de diverses mercaderies vaia e navech a les parts de ffrandres, doc. a. 1343 (BSAL, vi, 56). En lo port prengueren una coca, la qual remolcaren fins a Agosta, Pere IV, Cròn. 398. Que tota nau o cocha de una cuberta dege tenir una barcada de peres..., Item que tota nau o cocha de vna cuberta dege tenir bescuyt e vinagre per XV dies... Item que tota nau o cocha tenga per miller de salmes M passadors, e si serà de mil salmes enjús tenga D passadors, Item que tota nau o cocha hage tenir per miller de salmes CCC lanses, doc. a. 1387 (BSAL, ix, 59). Qui no squiva | ferir les roques | ab semblants coques, | naus, caraveles, Spill 8544.
    Etim.: del llatí caudĭca, ‘petita nau’.

3. COCA f.
Arbust de l'Amèrica meridional, de la família de les eritroxilàcies: Erythroxylum coca; cast. coca.
    Etim.: de l'aimara koka, nom de la dita planta entre els indis americans.

CÒCA f.:
La còca: nom d'un joc d'al·lots que consisteix a tirar-se la pilota un a l'altre, i el qui feren para i ha de tirar-la als altres (Llucmajor).

1. COÇA f.
|| 1. Moviment violent de les cames de darrera d'una bístia, o de la cama d'una persona, dirigit contra algun objecte; el cop produït pel dit moviment; cast. coz, patada. Donantli coçes e punyades e totes les maneres de penes, Villena Vita Chr., c. 156. Dix-li lo cauall...: jo't donaré un parell de cosses, Eximplis, i, 271. Ella li donà una coça en lo mitg del front, Faules Isòp. 22. Pech cossa an es tapament y bot des llit, Roq. 11. Hi mitjançaren renys, amenaces, estretes de corda, coces, Víct. Cat., Ombr. 40.
|| 2. Moviment sobtat d'una cosa, que produeix un cop violent i sec (Mall., Men.). Especialment: a) Cop fort que pega una arma de foc al muscle del qui la dispara.—b) L'empenta o força que fan les peces d'un arc cap als extrems d'aquest (Mall.).
|| 3. met. Moviment violent i sobtat contra algú; reacció violenta i súbita, manifestada amb una mala resposta, un menyspreu, un tracte grosser, etc.; cast. patada. Tirar coces: rebel·larse, no voler subjectar-se a l'exigència d'altri i manifestar-se violentament contra ell Tractar a coces: tractar amb menyspreus i grosseries. Pegar coça: tractar amb gran menyspreu. Pagar a coces: esser desagraït, correspondre als beneficis amb ingratituds. Treure qualcú amb una coça pel cul: engegar-lo de mala manera, enviar-lo a mala part.
    Refr.—a) «Amor d'ase, coça i mossegada» (Mall.). «Fé favors a bèsties i et pagaran a coces» (Men.). «No us poseu amb bisties, que us tiraran coces» (Mall.).—b) «On són ses mosses?—Són a la cort que tiren coces»: això contesten les noies que no volen que els diguin mosses (Llofriu).
    Fon.: kósə (Ribes, Ripoll, Campmany, Bagà, Pobla de L., Berga, Manresa, Granollers, Barc., Bal.); kósa (Andorra, Esterri, Isavarri, Llavorsí); kósɛ (La Seu d'U., Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Maó).
    Intens. dim.: coceta. «Tira-li cocetes an es davantal; no els hi tiris fortes, no li facis mal» (cançó de copeo, Mall.).
    Sinòn.: guitza.
    Etim.: del llatí calce, ‘taló’, probablement per via del cast. coz.

2. COÇA f.
en el sentit per cós: V. cossa, art. 1.

ÇOCA f., grafia ant.:
V. soca.