DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CODINA f.
|| 1. Capa de terra dura i compacta, mala de treballar, que apareix dins les terres de conreu o davall aquestes (or.); cast. codina. Lla hon haurà roca o codina no sien tenguts de empedrar, doc. a. 1391 (arx. de Girona).
|| 2. Palet de riera (Ribagorça, Ll., Pla d'Urgell); cast. peladilla.
|| 3. Clot en la roca, cocó (Tortosa); cast. cucharro.
|| 4. Clot fet al camp i cobert de volta de pedra i argelagues, que serveix per a recollir l'aigua de pluja que corre per terra (Tortosa, Ulldemolins); cast. aljibe.
|| 5. topon. a) La Codina: riera que travessa el terme de Cistella i desaigua al riu Manol.—b) Codina del Magre: masia del terme de Vilanova d'Alcolea (Castelló de la Pl.).—c) Codina mala: roca relliscosa i arrodonida que domina un salt d'aigua de 30 metres, prop de Centelles.—d) Codines: nom de diferents partides de terra en els termes de Bagà, Rocafort, Vimbodí, etc.—e) Sant Feliu de Codines: V. Feliu.
|| 6. Llin. existent a Agramunt, Alella, Aristot, Artès, Artesa, Badalona, Barc., Berga, Centelles, Maó, Manresa, Olost, Osor, Palma, Reus, Val., Valls, etc.
    Fon.: kuðínə (or.); koðína (Pont de S., Tortosa); koðínɛ (Ll., Balaguer).
    Intens. dim.: codineta, codinoia, codinella.
    Sinòn.:— || 2, codís, palet, mac de riu;— || 3, cocó;— || 4, aljub.
    Etim.: del llatí cotīna, ‘cosa de pedra’.