COENTOR f. Qualitat de coent; impressió que una cosa coenta produeix; cast. escozor. Per a sosegarlo i convalèixer de ses coentors, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 328). Fon.: kuəntó (or., men., eiv.); koentó (occ.); koentóɾ (Cast., Val., Al.); koəntó (mall.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.