DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COGNOMENAR o COGNOMINAR v. tr.
Designar amb un cognom o amb un nom afegit al propi. En orde de premetre o de postposar persones com encara en forma o títol de cognominar aquelles, Ordin. Palat 197. De quin prengueren lurs cognoms e se'n cognomenaren ab aquells d'alli auant, Boades Feyts 117. El nom de Tarragona se magnifica i amplifica: Colònia Júlia... és cognominada, Riber Sants, i, 24.
    Etim.: del llatí cognomĭnāre, mat. sign.