COHABITAR v. intr. Viure junts, especialment els casats i els amistançats; cast. cohabitar. Que los que estan apartats de ses mullers... hagen y sien tinguts estar y cohabitar en companyia lo un del altre, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 937). Etim.: del llatí cohabĭtāre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.