DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COINCIDIR v. intr.: cast. coincidir.
|| 1. Trobar-se en el mateix lloc o ocórrer al mateix temps. Comparegué ab un tresillo de diamants, coincidint s'arribada ab el restabliment de'n Lluís, Pons Auca 183.
|| 2. Esser iguals dues coses; esser de la mateixa manera. Adhuc jo mateix, per coincidir en certa manera amb el criteri de la Srta. Verònica, Pons Com an., 178. Sempre la m'havien dita ab un final que coincidia ab lo d'una altra, Alcover Rond. i, pròl.
    Fon.: kuinsiðí (or.); koinsiðíɾ (valencià); koinsiðí (mall.).
    Etim.: del llatí coincidĕre, mat. sign.