DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COIX (i dial. coixo), -A adj.
|| 1. Que camina malament; cast. cojo. En loch de Pere de sent Johan qui ere coxo per ço com era caygut d'un rocí, Ardits, i, 347 (a. 1436). Jatsia que Déus axí com a coxo, per la cama de misericòrdia que ha major que la de justícia, vaja encalsant los fugitius, Scip. e An. 57. Examinaren-lo... si era coix o afollat de algú de sos membres, Tirant, c. 51. Com est coxo de la cama de misericòrdia qui és major que la de justícia, Tirant, c. 449. Car, per a molt córrer, tinch coxa la cama, Proc. olives 1392.
|| 2. Que té un petge més curt que els altres; que és més curt que els altres; cast. cojo. Veuràs una saleta amb una taula coxa, Ignor. 19. Versos a ses atlotes, versos coxos a tothom, Roq. 2.
|| 3. pl. Malnom dels habitants de Verdú.
    Loc.—a) Fer cama coixa: flaquejar, faltar a un compromís, deixar de complir (Mall.).—b) Conèixer els coixos d'asseguts (Mall.), o conèixer els coixos ajaguts (Manresa), o conèixer els coixos sentats (Barc., Tarr.), o conèixer els coixos dalt d'un carro (Alcoi), o conèixer els coixos davall la flassada (Eiv.): conèixer bé els homes i llur caràcter i defectes, fins i tot quan els dissimulen.
    Refr.—a) «Déu ens lliuri de coixos i geperuts» (or.).—b) «El qui va amb un coix, al cap de l'any, si no és coix, bé ranqueja» (Empordà); «Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell» (Gir.); «Qui s'acompanya amb un coix, al cap de l'any, encara ho és més que l'altre» (Rubí); «Qui va amb un coixo, al cap d'un any, coixo i mig» (val.); «Qui va amb un coix, a's cap de s'any, ho són tots dos» (Mall., Men.): vol dir que els vicis se prenen fàcilment.—c) «Qui va amb un coix, no va tot sol» (Mall.).—d) «Coix, assegut es coneix que és coix» (Men.).—e) «Asseguts, els coixos no es coneixen» (Arx. Trad. i, 154).—f) «Qui té peus, no digui coix»: vol dir que no hem de murmurar dels defectes d'altri, perquè també hi estam exposats (Men.).—g) «Més aviat s'agafa un mentider que un coix» (Mall.).—h) «Coixo, balles bé?—En una cama, tot lo que sé» (Benassal).—i) «Coixo morroixo, cama de figuera; quan te moriràs? A la primavera» (Benassal).
    Fon.: kóʃ (pir-or., or., bal.); kóјʃ (La Seu d'U., Sort, Llavorsí, Isavarri, Boí, Vilaller, Pobla de S., Tremp, Ponts, Balaguer, Fraga, Tamarit); kóјʃo (Gandesa, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.: coixet, -eta; coixot, -ota.
    Etim.: del llatí cōxu, mat. sign.