DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COL·LACIÓ f.: cast. colación.
|| 1. Acte de conferir o comparar. Un seny, qui's diu dels actes collació, | en tal juhi deu ser ab ell' unit, Ausiàs March cxxi.
|| 2. Acte de conferir un càrrec, un benefici, un grau acadèmic, etc. Ab qualsevol títol apostòlic, o ab collatió del Ordinari, Const. Cat. 401. Les suspengué de llurs canonicats fins a tant haguessen obtinguda la colació del dit Sr. Arquebisbe, Canyelles Descr. 213. E més donarà collatió a tots los dits doctors, Ordin. Univ. 1629, fol. 121.
|| 3. En els antics monestirs, conversa que es tenia als vespres sobre coses espirituals i que anava seguida d'una menjada lleugera anomenada també col·lació. E axí menjaren e tengueren lur collació sancta e axí de paraules com de menjar, Pere Pasqual Obres 68. Uns hòmens d'orde stauen faent collació, e parlauen entre ells de les coses mundanals, Eximplis, ii, 18.
|| 4. ant. Conferència, conversa de diferents persones per tractar d'alguna qüestió. Hagués parlament e colació ab tots los catalans, Muntaner Cròn. 293. Hauda gran collació aquí de paraula e disputació sobre lo homenatge, Pere IV, Cròn. 146. Requira disputació e longa collació de molts sauis hòmens, Eximenis II Reg., c. 17.
|| 5. ant. Conferèncía, parlament d'una persona sobre un tema determinat. Aquella noble donzella... entonà una breu collaçió, en dues parts distincta, Corella Obres 359. Y alli lo Rt. P. Fr. Antoni feu una collació confortant y exhortant dita dona..., e aprés fet lo sermó se'n tornaren, doc. a. 1522 (Cron. May. 293).
|| 6. ant. a) Menjada lleugera que es feia a part de les dues menjades principals del dia. Com tots los stats hagueren acabat de dançar portaren la collació de matí, gingibre vert ab malvesia; e açò fan per ço com la terra és molt freda, Tirant, c. 44.—b) Menjada o beguda de coses dolces per refrescar o celebrar una festa. No li fo dat boure ne feta collació alguna, Ardits, i, 16 (a. 1391). La collació se féu molt gran: aquí vírats gast de infinits confits, de çucre e de preciosos vins, Curial, i, 23. En les cases emperò dels sposats no si do neguna manera de collació de confits, doc. a. 1495 (BSAL, ii, 360).
|| 7. a) Menjada lleugera que es fa en lloc de sopar els dies de dejuni. Llavò fent sa colació un poc més afavorida, Alcover Cont. 63. En la colació del vespre se solen menjar los clàssics panadons, Serra Calend. 104.—b) Resopó, repeixó nocturn i festós (Pont de S.).
    Fon.: kuɫɫəsió (or., men.); koɫɫasió (occ., val.); koɫɫəsió (mall.). És molt freqüent la pronúncia vulgar amb l simple, per influència castellana.
    Etim.: pres del llatí collātiōne, ‘acte de conferir’.