DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COL·LOCAR v. tr.
|| 1. Posar en un lloc determinat, en una certa posició relativa; cast. colocar. En ella són collocats tots los corsos corporals, Llull Doctr. puer., c. 77. Prendràs càrrec de reebre e collocar los hostes, Metge Valter 13. Entrant sa clemència dins lo pali, collocà's entre aquells dos venerables, Villena Vita Chr., c. 236. Lo cap del home és collocat en la part superior del cors, Albert G., Ques. 73. Col·locar gèneres, mercaderies: trobar-los compradors. Col·locar diners: posar-los a interés. Podrá fer que se colloquin es capitals, Ignor.
|| 2. Posar qualcú en una posició determinada de vida; cast. colocar. L'altra filla que hac nom dona Juana fo collocada de matrimoni ab lo comte de Empóries, Pere IV, Cròn. 97. Donà tots quants diners li eren restats al scuder..., e col·locà'l en matrimoni, Tirant, c. 4. Especialment:—a) Posar qualcú en un càrrec. Vam empenyar-nos-hi els amics i els col·locàrem a una bodega, Pons Com an., 106.—b) Casar, posar en matrimoni. No veuran ses seues fiyes col·locades amb un escriventet de mala mort, Ignor. 26.
    Fon.: kuɫɫuká (pir-or., or., men., eiv.); koɫɫoká (occ., mall.); koɫokáɾ (val.); koɫɫoсá (Palma, Manacor).
    Etim.: del llatí collŏcāre, mat. sign. || 1.