DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COLADOR m.
|| 1. Instrument que serveix per a colar; cast. coladero, colador. Especialment: a) Recipient de metall amb sòl de tela o de metall amb foradins, que serveix en les cuines per a colar líquids. Un colador de teronges daurat, Inv. Pr. Viana 168.—b) Drap blanc que empren per a colar la llet i passar-la de les ferrades a l'olla colera (Senterada, Mall., Men.). Cubreix la madona, ab un càñum anomenat colador, la caldera o ufàbia preparada per rebrer la llet, Soler Agric. 49.—c) Garbell que té el sòl de pell de cabra o d'anyell amb foradins i serveix per a porgar blat i arròs (Sueca, Xàtiva).—d) Sedasset que hi ha dins l'embut per a colar el líquid que s'hi aboca.
|| 2. Forat fet en terra perquè s'hi escoli l'aigua, especialment en els horts (Ribera de Ció, Ribera d'Ebre); cast. tragadero, sumidero.
|| 3. Lloc on es fa l'operació de colar un producte; cast. coladero.
|| 4. Persona que beu molt, fins a embriagar-se; cast. cuba.
    Fon.: kuləðó (or., men., eiv.); kolaðó (occ.); kolaóɾ (val.); koləðó (Mall.).