DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COLLIDOR, -ORA m. i f.
|| 1. ant. Col·lector, encarregat de cobrar un impost, els censals, etc.; cast. colector, recaudador. Los colidors de les imposicions, doc. a. 1341 (BABL, xi, 415). A ops de oyr los comptes dels administradors e collidors de les monedes del nostre patrimoni, Ordin. Palat. Los dits quarters derrers haien pesats o fets pesar als compradors o collidor de la dita ajuda, doc. a 1374 (BABL, vi, 101).
|| 2. Home o dona que es dedica a collir fruita; cast. recogedor. De totes figues seques sia donada la quinzena part per delma, en axí que sia pagat ans que's departischa entre'lls senyors e els collidors, Jaume I Sent. Los cullidors d'olives tornen a la feina, mentres los bailets se'n pugen a la olivera per alleugerir-la de sa valiosa càrrega, mentres per copsar-la les cullidores estenen les borraces sota del arbre, Serra Calend. folkl. 98. Com cullidora atrossada que du mullat el vestit, Riber Sol ixent 11.
|| 3. m. Salabret que els tapers empren per treure els taps del rentador (St. Feliu de G.). Aparell per recollir els taps dels canats (ibid.).
    Fon.: kuʎiðó (pir-or., or.); koʎiðó (occ.); koʎiðóɾ (val.); koiðó (mall.); kuiðó (men., eiv.).
    Etim.: derivat de collir amb el sufix -tōre.

2. COLLIDOR, -ORA adj.
Que es pot collir o s'ha de collir; cast. cogedero. Ja sia ço qu'els fruyts sien madurs o coylidors, al dit fructuari pertanyen, Cost. Tort. III, ix, 16. Poden entrar et exir... totes hores que aquels fruyts són colidors e fan a coylir, Cost. Tort. III, ix, 21. a) fig. Madur, que està en temps o saó de casar-se. El seu estat de soltera, i de soltera ja collidora, Pons Com an., 169.
    Etim.: de collir amb el sufix tōriu.