Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  colrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COLRAR v.
|| 1. tr. Emmorenir, donar color de torrat (or., bal.); cast. tostar, colorar. Y nova rojor colra los fronts torrats pel sol, Collell Flor. 75. Tant si de neu blanquegen los puigs, com si los colren soleiades, Costa Poes. 1.
|| 2. tr. Donar cert vernís a una cosa platejada perquè sembli daurada o d'or vell; cast. corlar. Ni colrrarà ni colrar farà ni sostendrà alcuna obra daurada en poder seu, doc. a. 1296 (RLR, v, 94).
|| 3. intr. Prendre color, tornar ros el blat o altre cereal quan s'acosta a la maduresa (Cerdanya, Pallars, Ribagorça); cast. colorearse. «Lo gra ja colra» (Puigcerdà, Esterri, Bonansa).
|| 4. tr. Covar una malaltia, especialment un constipat, tenir-ne cura, fer llit perquè el constipat maduri (Ripollès, Empordà, Plana de Vic). «Has de fer llit a fi de colrar el constipat». «Tu no colres aquest constipat i arribaràs a emmalaltir-te».
    Fon.:
kuɫrá (pir-or., or., men.); koɫrá (occ., mall.).
    Etim.:
del llatí cŏlōrāre, ‘donar color’. El filòleg Barnils establí una distinció d'origen: segons ell, el colrar de l'expressió colrat del sol venia segurament de cŏlōrāre, però el colrar del || 4, colrar un constipat, podria esser que fos derivat de colre (cf. BDC, ii, 9). Sembla també verosímil l'explicació que dóna Spitzer considerant el colrar || 4 procedent del colrar || 3, és a dir, que colrar un constipat seria originàriament com madurar un constipat (cf. BDC, xix, 257).