Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comanda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMANDA f.
Acte i efecte de comanar. Especialment:
|| 1. Encàrrec, en general; cast. encargo. Ané-li besar la mà... e reebí aquella beneuyrada comanda, Muntaner Cròn., a. 266. Te vull fer una comanda, Orlandis Poes. 31. Que abans no respongueu a la comanda que duc de missenyor, Alcover Poem bíbl. 36.
|| 2. Encàrrec fet a un comerciant o industrial de fornir dins cert termini una mercaderia determinada; cast. encargo, pedido. Apretat per las comandas, s'estacava al recuartet, Pons Auca 25.
|| 3. Custòdia d'una persona o cosa recomanades com a especialment dignes d'atenció; cast. encomienda. Com leyaltat és necesària a comanda, e com desleyaltat hi és cosa perillosa, Llull Felix, pt. viii, c. 34. En comanda se mès de Déu e de tota la cort celestial, Llull Blanq. 8, 7. Déus tenga en sa guarda e en sa comanda d'aquí avant sos fills, Muntaner Cròn., c. 292. Especialment: a) Cessió temporal d'una possessió, dret o jurisdicció a favor d'una persona sota certes condicions i amb obligació de retornar al cedent la cosa cedida en cas de mort o d'altra circumstància prevista en l'acte de la cessió; cast. encomienda. Homenatges, postat de castels e comanda de castlania ho acapte nouel de senyor mayor agen aytal fermetat que d'aqui enant per nuylla maestria e per negun engin no pusquen mudar ne gitar, Usatge 78 (Anuari IEC, i, 295). De tot hom qui abandon sos béns en la cort o de fora, a clams o a demanda d'algun, per deute o per comanda, Cost. Tort. I, iii, 9. Ha nafrat e mort en Johan Vidal dins la cavalleria de Canet, la qual tenia en comanda e era hortolà d'aquella, doc. a. 1468 (BSAL, iv, 26).—b) Dignitat amb un benifet adjunt, conferits en certes ordes militars; cast. encomienda. La senyoria vostra me volria hauer ohit e hauer-me donat la millor comanda de tota la religió, Tirant, c. 84. Pertanyen a dit senyor comanador per rahó de sa encomanda..., item per poder vendrer e arrendar les herbes dels térmens pertinents a dita comanda, doc. a. 1681 (arx. parr. de L'Ametlla).—c) Casa, castell o territori subjecte a la jurisdicció d'un comanador; cast. encomienda. Lo gran Comanador d'Espanya deu manar ab si quan el yrà per sa comanda XX bèsties, doc. a. 1292 (Miret Templers 362).
|| 4. pl. Comandacions, records afectuosos (Eiv.); cast. recuerdos.
|| 5. Corda que va fermada al bast, a la banda contrària a la cingla, i que serveix per a subjectar la sobrecàrrega (Esterri, Ripoll, St. Feliu de P.).
|| 6. Fil o fils trencats d'un ordit que en la preparació del tissatge es lliguen lleugerament amb llurs veïns (or.).
    Refr.

—«Comanda qui no té cames, no camina» (Men.).
    Fon.:
kumándə (or., men.); kománda (Esterri, Tortosa, val.); komándə (mall.).
    Etim.:
derivat postverbal de comandar.