Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comarca
veure  comarcà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMARCA f.
Extensió de territori a la qual donen certa unitat les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen, certes condicions naturals, el record d'antigues demarcacions, etc.; cast. comarca. Les aljames dels juheus que en aquella comarca hauia, Eximplis, i, 324. El Rosselló i el Conflent, comarques de llengua catalana, Massó Croq. 124.
    Etim.:
del llatí tardà commarca, ‘frontera’, ‘país fronterer’.

COMARCÀ, -ANA adj.
|| 1. Fronterer, situat en els límits (d'un territori); cast. limítrofe. En Avinyó y Sorbies y altres llochs comarcans del mateix regne de França, doc. a. 1587 (RLR, liii, 409). En les terres comarcanes del rey de Nàpols, Comalada Pierres Prov. 35.
|| 2. Pertanyent a la mateixa comarca; cast. comarcano. Bé'ns pot donar idea de les festes majors comarcanes, Serra Calend. folkl. 150.