DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMARE f.
|| 1. Padrina de fonts d'un infant, en relació al padrí o als pares d'aquest (occ., mall.); cast. comadre. Nastasia fo molt irada... e dix a Aloma:—Comare Aloma! Jo no soferria..., Llull Blanq. 6, 14. Per quant los padrins y padrines són obligats... ensenyar a sos fillols en son cas la doctrina christiana, ordenà y manà que ningú sia admès a compare ni comare si no sabrà la dita doctrina, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 819). En la Seu hi hagué un bateig... y fou compare lo senyor Virrey, y comare la senyora Governadora, Rúbr. Bruniquer, i, 278).
|| 2. Padrina de fonts (Campello, Al.); cast. madrina. «La meua comare»: la meva padrina.
|| 3. Llevadora (val., bal.); cast. comadrona.
|| 4. Cadascuna de les dones que acompanyen la padrina en el bateig (Llucmajor).
|| 5. Dona veïna o companya d'altres, i especialment dona xafardera, xerraire (or., val., mall.); cast. comadre. E la formiga riguesse, dient: “Comare, pus en l'estiu cantàs, ballat ara en hivern”, St. Vicent Ferrer, Sermons (ap. Ribelles Biblgr. 322). S'estupenda noticia ses donetes la conten a ses comares des portalet veynat, Roq. 21.
|| 6. Dona alegre, licenciosa; cast. compañera. Donau-me los diners que'm pertocan, que no'm faltaran companys ni comares que alegres me seguiran per los becos, tavernas y hostals, Comèdia del Fill pròdig, Barc., 14.
    Cult. pop.—Fer compares i comares: fer-se els obsequis de ritual el padrí i la padrina d'un bateig. Després del bateig era obligació del compare regalar a la comare una branca de llorer fermada amb un floc de seda; també hi havia el costum que el compare oferís un ball a la comare (Mall.).—Dijous de les comares: el dijous anterior al dijous llarder; en aquella diada les comares enviaven una tallada de xuia als compares i els donaven confits i ametles torrades (Mall.). «En es dijous des compares | ja no sabéreu venir? | Jo us hauré d'enviar a dir: | Veniu es de ses comares» (cançó pop. Ariany).
    Loc.—a) Saber més que una comare: esser molt entès en coses de la vida pràctica (Mall., Men.).—b) Fer compares i comares: fer compostures il·legals, obrar amb favoritisme o parcialitat (or., occ., val., bal.). Si veyen que nos faéssem compares ne comares, ne'ns profitàssem dels béns de la comunitat..., darnoshien per traydors e matarnoshien, Eximenis II Reg., c. 55.
    Fon.: kumáɾə (or., men.); komáɾe (occ., val.); komáɾə (mall.).
    Etim.: del llatí commatre, mat. sign. 1.