DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COMBAT m.
|| 1. Acte de combatre; lluita entre dues persones o animals o entre dos bàndols o exèrcits; cast. combate. Donaren-hi prestament un bon combat, que entraren e prengueren fins a la meytat del pont, Tirant, c. 5. Serà lauors axí ferm e inexpugnable, que nengun combat, per fort que sia, no'l porà derrocar, Villena Vita Chr., c. 7. En gloriós combat l'àngel va véncer, Alcover Poem. bíbl. 42. Presentar combat: provocar els enemics a la batalla. Posar qualcú fora de combat: matar-lo o ferir-lo de manera que quedi incapaç de seguir combatent.
|| 2. fig. Lluita espiritual, contraposició d'idees o de sentiments; cast. combate. «La vida és un combat». Quin combat ha de sentir lo meu cor, Rahon. Verge Maria.
|| 3. Multitud de crits desordenats, principalment de dolor o de ràbia (Mall., Men.). Fer un combat de plorar: plorar d'una manera sorollosa, excessiva. «Des que sé que sou anat | a habitar tan lluny d'ací, | no em fa profit es dormir, | i com m'aixec al matí, | de plorar faç un combat» (cançó pop. Manacor). «Ara és hora, cosset meu, | que plors i faces combat; | no et fosses enamorat | de lo que no era teu!» (id. ibid.).
    Fon.: kumbát (or., men.); kombát (occ., val., mall.).
    Etim.: postverbal de combatre.

2. COMBAT, -ADA adj.
Corbat convexament; cast. combado. Las fullas secas dels eucaliptus, combadas com a gumias, Pons Auca.
    Etim.: derivat per comba. És paraula moderna i forastera. El combat que Aguiló Dicc. cita com existent en un doc. del s. XV, és una errada de lectura, per tombat.