Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  combatre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMBATRE v.: cast. combatir.
|| 1. tr. Batre en lluita. E combatia'ls hom molt fort ab ginys e ab bal·lestes, Desclot Cròn., c. 75. Anam al castell e combatem-lo, Mnntaner Cròn., c. 221. Encontinent ab moltes pedres combateren-me, Metge Somni iii. a) fig. Ab erguments combat falsa creença, Llull Mil Prov. 418. No acustume yo a combatre donzelles sinó en cambra secreta, Tirant, c. 339. Dóna regles per combatre sa filoxera, Ignor. 63.
|| 2. intr. Tenir lluita. Armà's tota la ost per combatre, Jaume I, Cròn. 39. Més los valia morir combatent que si aquí morien vilment, Desclot Cròn., c. 6. Te farà una casa permanenta, car per la glòria del Senyor combats, Alcover Poem. bíbl. 57.
|| 3. ant., refl. Tenir lluita. El cauayler qui's combat tro a la mort, Llull Cavall. 12. Un leó se combaté longament ab un senglar, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Paria que'l cel e la terra se combatés, Muntaner Cròn., c. 68. a) fig. L'home malaute se combat contra la malautia, Llull Cont. 342. Ab prudència e ab fortitudo se combata a fortificar humilitat contra supèrbia, Llull Int. 342.
    Refr.

—«Qui no té sinó un gat, amb ell se combat» (Urgell, Segarra); «Qui no té altre gat, amb aquell se combat» (Mall.).
    Fon.:
kumbátɾə (or., men., eiv.); kombátɾe (occ., val.); kombátɾə (mall.).
    Conjug.:
segons el model de batre.
    Etim.:
del llatí vg. combattĕre, mat. sign.