DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMBINAR v. tr.
|| 1. Posar plegades (dues o més coses) de manera que formin un conjunt harmònic o produesquin un efecte determinat; cast. combinar. Los raigs que allà tremolen, mesclantse ab la foscor, combinen y tramuden visió may acabada, Costa Trad. 107. Especialment: a) quím. Fer que dos o més elements s'ajuntin formant un compost químic.
|| 2. Preparar un resultat determinat, mitjançant la concurrència oportuna de diferents circumstàncies; cast. combinar. Un dels sepulturers, sense saber-ho, va combinar el casori, Pons Com an., 179.
    Fon.: kumbiná (or., men.); kombiná (occ., mall.); kombináɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí combīnāre, mat. sign.