Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  començar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMENÇAR v.: cast. comenzar, empezar.
|| 1. tr. Fer la primera part (d'una cosa), donar principi; trobar-se a la primera part. Deus començà l'ome de nostra Dona e comencec lo en si meteix, Lull Arbre Sc. ii, 210. Molt li agreujaua con tant trigauen a començar ço que ell tant desiraua, Llull Gentil 15. E anch no començam gran feyt ni periylós, Jaume I, Cròn. 94. Aquell que comença la nau, no la començaria si sabia que los personers li deguessen fallir, Consolat, c. 48. Volia que Nós començàssem los deseximents, Pere IV, Cròn. 80. Si ho començava, dupte'm que me'n puxa lexar, Metge Somni iii. Ans que començassen la missa, Tirant, c. 64. Abans que començe lo vell lo jornal, Proc. olives 1148. a) refl. Tro que fo hora que l'offici se començàs, Pere IV, Cròn. 80. Per la gran Questa del Sant Grasal qui tost sa comenserà, Graal 9.—b) absol. o intr. Creu que si's seran sos fills, qui en axi comencen, Muntaner Cròn., c. 149. Ell començaria fent de marxant i acabaria parant tenda, Massó Croq. 100. Començarien per encendre la llenya seca, Ruyra Parada 37.
|| 2. intr. seguit d'infinitiu: Donar principi (a una acció, a un estat). a) amb la preposició a: En lo temps de iuern comencen a exir les sements, Llull Felix, pt. iv, c. 10. E nos començàuem a deualar del pug, Jaume I, Crón 66. Si trobes ton amich, comense'l a saludar, e fe-li lloch, Jahuda Dits, c. 28. E tuyt comensaren a riure e a xuflar, Muntaner Cròn., c. 171. Tu comansest a fer ton dol, Graal 107. Ab la ajuda d'aquella comencen-se a ligar ab mil retrets, Metge Somni iii.b) amb la preposició de: E començarense de vestir, Pere IV, Cròn. 80. E comença's de alterar la carn malalta, Vent. Pel. 22. Del lluminós altar comença de baixar, Verdaguer Flors 81.—c) sense preposició (ant.): Havia començat carregar en la plaja, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 145). Pregué'l instantment que'm volgués acabar ço que m'havia començat explicar, Metge Somni iii. Despuys que comensist hauer infants, Valter Gris. 7 vo. Fer altres brosses de més parença ella comença, Spill 5864.
|| 3. intr. Entrar o estar en la primera part (d'ell mateix); prendre principi. Defallí caritat, leyaltat..., començà enemistat, desleyaltat, Llull Cavall. 7 Ab los perfils de les aljubes..., que'ls comencen al genoll e'n roceguen dos palms per terra, Metge Somni iii. Que'l joue comença y'l vell ja feneix, Proc. olives 1898. A on acaba la terra? On és que comensa el cel? Riber Sol ixent 5.
    Loc.

Ja començam! (Bal.); Comencem de començar! (Empordà); No comencem! (Cat., Val., Bal.): es diu en to de recança quan les coses comencen a no anar bé.
    Refr.
—a) «Avui comencem, la fi vegem»: fórmula de començament d'una feina o empresa llarga (Morella).—b) «Com més prompte començarem, més prompte acabarem» (Benassal).
    Fon.:
kumənsá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); komensá (occ.); komensáɾ (Cast., Val., Al.); komənsá (mall.); hi ha en valencià les variants vulgars alcomençar [aɫkomensáɾ (Val.)], encomençar [eŋkomensá (Vistabella), eŋkomensáɾ (Val.)], escomençar [askomensáɾ (Aín, Val.]).
    Etim.:
del llatí vg. *comĭnĭtĭare, mat. sign.