DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMERÇ (i var. vulgar comerx). m.
I. || 1. Compra i venda; bescanvi de productes naturals o industrials; cast. comercio. Per conservar e continuar lo comerx antich d'aquest regne, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 66). Sempre salvo lo líbero comers de comprar, doc. a. 1678 (Hist. Grem. ii). El comers camina tort, Penya Poes. 101.
|| 2. Conjunt de comerciants; cast. comercio. Mentre el comerç sàpiga treure comptes, Ruyra Parada 99.
|| 3. Casa que es dedica a la compra i venda; cast. comercio. «Ha posat un comerç al carrer Major».
|| 4. Conjunt de moltes coses desordenades (Men.); cast. batiburrillo. «Hi ha un comerx qui fa por!» (Ciutadella).
|| 5. Joc de cartes entre quatre o més persones, en què es donen a cada jugador tres cartes tapades, se'n posen a la taula quatre de destapades i guanya aquell que en reuneix tres d'un coll superiors a les dels altres jugadors (or., occ.); cast. comercio.
II. Comunicació, tractes; cast. comercio. La virtut no té comers algú ab la voluntat, Lacavalleria Gazoph. S'entretenien en un comerç de requisits, Pons Auca 138.
    Fon.: kumέɾs (or.); komέɾs (occ., val., mall.); kumέɾʃ (men.).
    Etim.: del llatí commercium, mat. sign.