Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cometre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMETRE v. tr.: cast. cometer.
I. ant. Acometre, envestir en lluita. En Ramon de Cardona e alguns richs hòmens de Catalunya cometeren-nos de guerra sobre'l feyt del comte d'Urgell, Jaume I, Cròn. 474. Si est stat en guerres o comeses batalles contra justícia, Eximenis Conf. 12.
II. Comanar, lliurar (alguna cosa) a la cura o al càrrec d'algú Si alcun dels frares a qui serà comès propri haurà en sa mort proprietat, doc. segle xiii (Miret Templers 544). Ocupat per altres negocis, comès e manà an Bernat Brugatell..., Codi Çagarriga 125. Al qual en la sua absència cometa aquelles coses que a son offici són incumbents o comeses, doc. a. 1378 (Roca Medic. 126). La qual caxa sia... uberta per lo gobernador o son lochtinent o per aquell ho volrà cometre e comanar, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 231). Los reys e prínceps deuen cometre als altres los negocis menors, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 23.
III. Fer (una acció reprensible). Si lo ballester comet peccat si no dóna alguna cosa al parador, Llull Blanq. 3, 6. E per ço comès crim de lesa majestat, Pere IV, Cròn. 112. Són punides les ànimes cascunes segons los crims que vivent havien comesos, Metge Somni iii. Aquests mals te són venguts... perque cometist crim de lesa magestat, Tomic Hist. 31. Es qui l'acompañaren varen cometre més d'un descuyt, Ignor. 35.
    Fon.:
kumέtɾə (or.); kométɾe (occ., val.); komə́tɾə (mall.); kumə́tɾə (men.).
    Conjug.:
segons el model de prometre.
    Etim.:
del llatí commĭttĕre, mat. sign.