DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COMIAT m.
|| 1. ant. Llicència per a anar-se'n una persona de la companyia del seu superior; cast. licencia. Prendre comiat: demanar la dita llicència. Donar comiat: concedir-la. L'escuder pres comiat molt deuotament del cauayler, Llull Cavall. 6 vo. Del cumiat [sic] que Blanquerna pres de l'apostoli, Llull Blanq. 97. Enans que'n ixquesen pres comiat de sa muller la reyna, Desclot Cròn., c. 134. Donarem comiat a mossènyer Miquel Pérez, Pere IV, Cròn. 67. Aprés donà comjyat a totas las donzelas, Graal 39. Partí sens demanar comiat, Tirant, c. 376. Eliezer, a l'alba del nou jorn | ja s'aparella, demanant comiat, | per emprendre la via del retorn, Alcover Poem. bíbl. 39.
|| 2. Prendre comiat de qualcú: saludar-lo abans d'absentar-se d'ell o abans que ell s'absenti; cast. despedirse. Del comiat que'ls tres sauis preseren del gentil, Llull Gentil 299. Entraren de nits en la presó, per escusa de pendre lur comiat, Metge Somni iii. Les dones de honor de la ciutat, sabent que lo comte deuia partir, anaren totes al castell per pendre son comiat, Tirant, c. 3. Per correspondre el meu comiat, Pons Com an., 59. En venint la tardor, pren comiat de les serres fins a l'istiu, Massó Croq. 15.
|| 3. Donar comiat: en un contracte o altra relació mútua de dues persones, manifestar una d'aquestes a l'altra la intenció de desfer el dit contracte o relació (pir-or., or.). El propietari d'una masia dóna comiat a l'arrendatari quan li diu que dins cert termini li ha de deixar la masia (Empordà, Garrotxa). El masover o el llogater donen comiat al propietari quan li manifesten llur intenció de deixar la finca (ibid.). Quan en una parella de festejadors n'hi ha un que manifesta a l'altre la decisió de rompre llurs relacions amoroses, es diu que li dóna comiat. També dóna comiat el patró que elimina de la seva indústria un treballador. Any de comiat: any de temps que es dóna al masover en treure'l de la masia (Camprodon). Es entès els senyors ab qui estan los seruents, que si abans que'l an o'l temps emprès sia passat, los gitaran d'eyls, tota la soldada de l'an o del temps e tots los vestirs et les altres coses que'ls auran promeses, de continent lo comiat donat o'l gitament feyt, los deuen pagar del tot sens tota minua, Cost. Tort. II, iv, 10. Que si hom donava comjat als ditz homes dins un mes ho al mes complit, que hom dega quitar..., doc. a. 1309 (RLR, viii, 66). Anau ab la pau de Déu, e no'm vingau pus en casa.—O senyora, dix lo escriuà, yo'm pensava hauer conquistat un regne... e vós me dau comiat?, Tirant, c. 84.
    Fon.: kumiát (pir-or., or.); komiát (occ.).
    Etim.: del llatí commeātu, mat. sign. || 1.

2. COMIAT m. ant.
La primera ploma de la punta de l'ala d'una au de caça. Les primeres plomes de la punta de la ala són dits comiats, Anim. caçar 5 vo. E axí mateix lo deueu traure quant vejats que los comiats stan ja exits afora tant com una mà de traués, ibid. 89 vo.