Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comissió
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMISSIÓ f.: cast. comisión.
|| 1. Acte de cometre. «El dia de la comissió del crim». Pecat de comissió: el que consisteix en fer positivament un acte pecaminós (a diferència del pecat d'omissió, que consisteix en deixar de fer un acte bo obligatori).
|| 2. Encàrrec, comanda de fer una cosa en nom d'altri en determinades circumstàncies i per un temps determinat. Com lo molt alt senyor rey aquells de certa sciència haia meses en la carta de la comissió, doc. a. 1272 (Mem. Ac. B. L., ix, 118). De les quals vuyt galees de València haguem comissió... que armàssem, Muntaner Cròn., c. 277. Molt content de la comissió que donada li era, Villena Vita Chr., c. 12. Sens expressa commissió y licència dels Magnifichs Jurats, doc, a. 1556 (Boll. Lul. ii, 147). a) Una de les categories de l'antiga divisió territorial de Catalunya (cf. Col. Bof. xii, 5, 42).
|| 3. Tant que cobra per les transaccions fetes un venedor de gèneres per encàrrec d'altri i proporcionat a l'import de les dites transaccions.
|| 4. Conjunt de persones delegades temporalment per a fer una cosa. A l'entorn de llargaruda taula, s'asseia la comissió respectiva, Pons Com an., 40.
    Fon.:
kumisió (or., men., eiv.); komisió (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del llatí commissiōne, mat. sign. || || 1, 2.