COMMINAR (i ant. cominar). v. tr. Amenaçar amb una pena, especialment legal; cast. conminar. Comine e menace destruir Rodes, doc. a. 1428 (Miret Templers 434). Per temor de les molèsties comminen los senyors directes, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 518). Etim.: pres del llatí commĭnāre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.