Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  commoure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMMOURE (ant. escrit també comoure). v. tr.
Treure sobtosament d'un estat de repòs; excitar, desvetllar; cast. conmover. Lo cavaller alemany se comoch primer per acometre lo comte, Desclot Cròn., c. 9. Ab aquests crits e repicar comogueren tota la vila, Pere IV, Cròn., 236. Les temptacions que comou lo diable a destrucció dels hòmens. Déu les converteix a profit de lurs ànimes, Canals Carta, c. 68. Per la mort de aquest se comogué a ira lo poble avolotat, Alegre Transf. 41. Sentien-se conmoure les montanyes, Llorente Versos 82. Especialment: a) Excitar profundament el sentiment de pietat, d'admiració, etc. Jo podia commoure, enamorar ab los encisos de ma passió, Vilanova Obres, iv, 147.
    Fon.:
kummɔ́wɾə (or., men.); kommɔ́wɾe (occ., val.); kommɔ̞́wɾə (mall.).
    Conjug.:
regular segons el model per moure. A més del participi regular commogut, admet l'irregular commòs.
    Etim.:
del llatí commŏvere, mat. sign.