DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOMMOURE (ant. escrit també comoure). v. tr.
Treure sobtosament d'un estat de repòs; excitar, desvetllar; cast. conmover. Lo cavaller alemany se comoch primer per acometre lo comte, Desclot Cròn., c. 9. Ab aquests crits e repicar comogueren tota la vila, Pere IV, Cròn., 236. Les temptacions que comou lo diable a destrucció dels hòmens. Déu les converteix a profit de lurs ànimes, Canals Carta, c. 68. Per la mort de aquest se comogué a ira lo poble avolotat, Alegre Transf. 41. Sentien-se conmoure les montanyes, Llorente Versos 82. Especialment: a) Excitar profundament el sentiment de pietat, d'admiració, etc. Jo podia commoure, enamorar ab los encisos de ma passió, Vilanova Obres, iv, 147.
Fon.: kummɔ́wɾə (or., men.); kommɔ́wɾe (occ., val.); kommɔ̞́wɾə (mall.).
Conjug.: regular segons el model per moure. A més del participi regular commogut, admet l'irregular commòs.
Etim.: del llatí commŏvere, mat. sign.