DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPADIR o COMPATIR (i la var. vulg. compadèixer). v. tr.
|| 1. Mirar amb compassió. Jo molt vos compatesch, Aguiló Poes. 230. Compadiu-la la donzella que sospira vora'l mar, Cases A., Poes. 56. Apenats sos vehins compadeixian al malalt, Pons Auca 207.
|| 2. refl. Apiadar-se, tenir compassió (d'algú); cast. compadecerse. Compatirse de algú, tenir compassió de algú, Lacavalleria Gazoph. Aprés se'n compadiria amorosa, Pons Auca 63. Com no se'n havia de compatir amb tota la seua ànima?, Alcover Cont. 132.
    Fon.: kumpəðí (or., eiv.); kompətí (mall.); kumpətí (men.); kompaðíɾ, kompaðéјʃeɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: del llatí vg. *compatīre (en lloc del clàssic compati), mat. sign.