DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOMPANY, -ANYA m. i f.
Persona que n'acompanya una altra o està en companyia d'una altra; cast. compañero. Si algun company o macip o fadrí se volia metre ab algun maestre del dit offici, doc. a 1418 (Col. Bof. xli, 313). Acompanyats de valents companys, Alegre Transf. 40. Ja de la seva ma ànima és companya, Canigó ix. Cada company o companya... semblava ensenyar-li el camí, Víct. Cat., Ombr. 15. Reparà de cua d'ull a una de sas companyas de magatzem, Pons Auca 277. Companys de treball: els que treballen junts. Companys de joc: els que prenen part a un mateix joc. Companyes de col·legi: noies que estudien en el mateix col·legi. Especialment: a) La companya (d'algú): la muller (Camp de Tarr.).
Company: llin. existent a Alacant, Alcoi, Altea, Argentona, Barc., Benidorm, Berga, Cast., Cocentaina, Cornellà, Dénia, Elx, Ibi, Mall., Pego, Penàguila, Val., Valls, Xàtiva, etc. Hi ha la variant Companys, existent a Barcelona i a la comarca de Lleida.
Loc.
—Que d'avui a molts anys puguem esser companys: fórmula de felicitació popular (Empordà).
Refr.—a) «Apa, company! Vós a les cols i jo a la carn»: es diu al·ludint al qui vol per a ell la part millor (Barc., Manresa).—b) «Un company, un altre en pot portar» (Urgell, Segarra).
Fon.: kumpáɲ (or., men.); kompáɲ (occ., val., mall.).
Etim.: del llatí vg. *companĭo, mat. sign.