DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPANYIA f.: cast. compañía.
I. || 1. Presència d'una persona prop d'una altra perquè no estigui tota sola. Fer companyia o tenir companyia (ant.): estar prop d'un altre perquè no estigui tot sol. En sa companyia havia persones sanctes e devotes, Llull Blanq. 1. Seria eixit d'aquesta misèria e farie us companyia, Metge Somni ii. Dos cauallers ancians que la Guelfa tenia en sa companyia, Curial, i, 7. Per Déu te prech que renuncies ses companyies, Spill 6982. Moltes nines acudint van a fer-li companyia, Costa Trad. 114. Molts me fan companyia: molts pensen com jo, molts són de la meva opinió.
|| 2. Persona o cosa que amb la seva presència prop d'una altra fa que aquesta no estigui tota sola. Les mies sciències... tots temps me acompanyaran e no's partiran de mi, e no'm ha romasa altra companyia, Genebreda Cons. 14. Panderetjant amb males companyies, Ignor. 11.
II. Societat, reunió entre dues o més persones (i per extensió, entre animals) per a un fi comú. Lo falcó féu companyia ab lo gayll estretament, Turmeda Diuis. 26. Especialment: a) Entitat social composta de diferents persones que participen en una empresa mercantil o industrial. Compaynia feyta entre alguns dura o deu durar tro a aquel temps que la han feyta, si doncs entr'ells no la reuoquen, Cost. Tort. IV, xx, 2.
III. Conjunt de persones que van o habiten juntes. Una certa temporada... la vaitx fer amb una companyia de lladres, Penya Mos. iii, 185. Especialment:
|| 1. ant. Persones dedicades al servei d'una casa o família. Una taula per la companyia, ab capitells, doc. a. 1609 (Miret Templers 583).
|| 2. Conjunt de tripulants d'un vaixell o armada. Era nostra companyia qui's negava cruelment, Cobles tres naus. Encara ara es diu companyia el conjunt de tripulants d'una parella de bou (Cadaqués).
|| 3. Conjunt de guerrers comandats per un senyor feudal. Altres molts richs hòmens e companyies de Castella, Pere IV, Cròn. 35. Rotlan e tots los barons de sa companyia caualcaren, Tomic Hist. 66.
|| 4. Conjunt de soldats d'infanteria comandats per un capità. Se ajuntaren las dos compañias de infanteria y artilleria, doc. a. 1666 (Entrev. Eiv. 84). De un número de soldats allistats se forma una compañía que son de 150 a 120 soldats, Moradell Prel. 55.
|| 5. Conjunt d'actors que donen plegats les representacions teatrals. Suplicant-li permís de conduir una compañia de comediants, doc. a. 1687 (BSAL, vii, 197).
|| 6. Estol de gent, grup nombrós. Una gran companyia de prophetes, Serra Gèn. 99.
    Loc.
—La companyia li tregui els ulls: es diu per despit d'aquell que, entrant a un lloc on hi ha vàries persones, en saluda només una sense fer cabal de les altres.
    Refr.—a) «Les males companyies no porten res de bo» (or.). «Les males companyies no porten alegries» (or.). «Qui té mala companyia, no pot viure amb alegria» (Cat., Val.).—b) «Companyies de dos, són les millors» (Cat.).—c) «Si de companyia vas, sia de ton braç»: recomana que no es cerquin massa les relacions d'amistat amb persones elevades (Mall.).—d) «Amb alegre companyia se sofreix la trista vida».—e) «Companyia de capçal, talla més que cap destral»: ho solen dir les sogres, al·ludint a la influència que les dones solen exercir damunt el marit, i viceversa (Llofriu).
    Fon.: kumpəɲíə (or., men., eiv.); kompaɲíɛ (Lleida, Urgell, Falset, Gandesa); kompaɲía (Tortosa, Cast., Val., Al.); kompəɲíə (Mall.); kompanía (Andorra).
    Var. ort. ant.: compayia (Graal 60); companyhia (doc. a. 1379, ap. Miret Templers 430).
    Intens. afectuós: companyieta. «Aquest menut és sa meva companyieta» (Bal.).
    Etim.: derivat de company.