DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

COMPARČIXER (i ant. COMPARER). v. intr.
Presentar-se, deixar-se veure; cast. comparecer. Especialment, presentar-se en judici o davant un funcionari o autoritat Deu esser perň condemnat..., si citat no comparrŕ al dia e a la hora assignada, Cost. Tort, I, v, 5. Senescal, yo som comparegut ací davant vós per lo senyor rey, Muntaner Crňn, c. 90. Algunes ciutats... no y volgueren comparer, Pere IV, Crňn. 78. Yo acompanyat de justícia comparré en la tua presčncia, Canals Carta, c. 62. En la hora de la mort hauré a comparer dauant lo juy divinal, Psaltiri. Ara mos n'ha comparegut un de nou, Ignor. 15. Els seus fillets hi compareixien plorant, Pons Com an., 192. Grŕcies a Déu que ets comparegut, Ruyra Parada 25.
|| absol. Esser visible, perceptible una quantitat (Men.). «Bé n'hi he posat molt de menjar dins sa senalla, perň com que són tants, no compareix» (Ciutadella).
    Fon.: kumpəɾέʃə (or., Maó); kompaɾéјʃe (occ.); kompaɾéјʃeɾ (val.); kompəɾə́ʃə (mall.); kumpəɾə́ʃə (Ciutadella, Eiv.); kumpəɾέʃəɾə (Empordŕ).
    Conjug.: segons el model de parčixer.
    Etim.: comparer ve del llatí comparēre, i comparčixer del llatí comparēscĕre, mat. sign.