DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPARE m.
|| 1. Padrí de fonts d'un infant, en relació a la padrina o als pares d'aquest (or., occ., val., mall.); cast. compadre. Si ocehís altre per diner o en ffe o frare o cumpare, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 224). Fel amich de mon pare e gran compare e mon padrí, Spill 1198 En la Seu hi hagué un bateig... y fou compare lo senyor Virrey, y comare la senyora Governadora, Rúbr. Bruniquer, i, 278).
|| 2. Padrí de fonts en relació al seu fillol (Campello, Al.); cast. padrino.
|| 3. Cadascun dels homes que acompanyen el padrí en el bateig (Llucmajor, Inca). A Inca els compares enrevolten la font del baptisme tenint en la mà un ciri encès.
|| 4. Company, camarada. Un seu compare li dix que Déus hauia poder, Llull Felix, pt. viii, c. 25. Vataquí un quern de compares, Ignor. 25. S'usa sovint com a tractament entre menestrals i companys de treball (Mall.). Otorch haver rebut de vós compare en Pere Canals, clavari de la vila de Sóller, doc. a. 1542 (Hist. Sóller, ii, 407). Ahont vas, compare'n gall?, Alcover Rond. ii.
    Cult. pop.—a) Fer compares i comares: V. comare.—b) Dijous dels compares: el dijous anterior al de les comares; en aquella diada els compares enviaven una tallada de xuia a les comares i els dedicaven un ball (Mall.).
    Refr.—a) «Sobre pare no hi ha compare»: vol dir que primer són els vincles de la sang que els de l'amistat.—b) «Del pa de mon compare, bon cantell a mon fillol» (Mall.): vol dir que tothom sol esser generós a donar les coses d'altri.—c) «Amb la raó de mon compare me'n vaig» (Tirant, c. 100).—d) «Qui lo gall de son compare vol menjar, moltes escuses ha de trobar» (text del segle XV).
    Fon.: kumpáɾə (or., men., eiv.); kompáɾe (occ., val.); kompáɾə (mall.).
    Etim.: del llatí tardà compatre, mat. sign. || 1.