Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  compel·lir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPEL·LIR v. tr.
Obligar per força o en virtut d'autoritat; cast. compeler. Los prohòmens de la dita confraria compellesquen los hereus, doc. a. 1455 (Col. Bof. viii, 469). Sia nostre Senyor Déu jutge entre nós e vosaltres que'ns compelliu en fer ço, Carbonell Ex. Joan II, c. 72. Yo compellesch los núvols de anar aon vull, Alegre Transf. 54.
    Fon.:
kumpəɫlí (or.); kompeɫlí (occ.); kompeɫlíɾ (val.); kompəɫɫí (mall.).
    Etim.:
pres del llatí compellĕre, ‘empènyer’.