DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPETENT adj.: cast. competente.
|| 1. Pertanyent a qualcú en virtut d'un dret. «Són assumptes competents a l'autoritat militar».
|| 2. Proporcionat, adequat, convenient. Donant-los salari jutjat per tots esser competent, Eximenis II Reg., c. 61. Li dóna vital força e nodriment competent, Metge Somni, i. Sia edificada huna sglésia competent, doc. a. 1485 (BSAL, x, 15)
|| 3. Aquell a qui legalment pertany el dret de decidir. Jo us hauré jutge competent, en res a vós ni a ell no sospitós, Tirant, c. 56.
|| 4. Reconegut com a apte o intel·ligent en una matèria. Hey figuraven homos competents, Ignor. 10.
    Fon.: kumpətén (or.); kompetén (occ.); kompetént (val.); kompətént (mall.); kumpətént (men.).
    Intens.: competentíssim, -ima.
    Etim.: del llatí compĕtĕnte, mat. sign.