DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPLAENT (i sa var. complacent). adj.: cast. complaciente.
|| 1. Disposat a complaure. Un senyor tan complacent, Penya Mos. iii, 28. Se mostrava més complahenta, Pons Auca 179.
|| 2. Que es complau en alguna cosa, o que expressa complacència. Un dolç, un complaent somriure es dibuixà en sos llavis, Pons Com an. 47.
    Fon.: kumpləén, kumpləsén (Barc.); komplasént (Val.); kompləsént (Mall.).
    Etim.: del llatí complacĕnte, ‘que complau’.