DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPLAURE v. tr. (i ant., també intr.): cast. complacer.
|| 1. Fer allò que és del gust d'un altre; satisfer-lo. E Nós per complaure-li no u fem, Pere IV, Cròn. 391. Per complaure-li peca, Metge Somni i. Són molts qui per complaure-les... giten de casa lurs pares, Metge Somni iii Infern és ple dels qui Amor complaen, Ausiàs March cxvi. Mentre ell pensaua ella no esser disposta a complaure'l, Curial, i, 8. Com corrompeu cosa que tant complau a Déu?, Viudes donz. 563.
|| 2. refl. Trobar gran satisfacció (en una cosa); cast. complacerse. Y ab son germà el valent Pere bé's complauen del retorn, Costa Agre terra 103. Aqueixa amb molta raó en honrar-vos se complau, Serra Cal. folkl 348.
    Fon.: kumpláwɾə (or., men.); kompláwɾe (occ., val.); kompláwɾə (mall.).
    Conjug.: segons el model de plaure.
    Etim.: del llatí complacere, mat. sign.