DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCOMPLETAMENT adv.
D'una manera completa; cast. completamente. El feia completament a gust, Pons Com. an., 149. Rei que no mor mai completament dins el nostre cor, Ruyra Parada 6.
Fon.: kumpletəmén (or.); kompletamént (val.); kompletəmént (mall.).
Var. form.: complertament, forma incorrecta derivada de complert II: De mica en mica acabaren per retirar-se'n complertament, Oller Pil. Pr. 295.