DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

COMPLICAR v. tr.: cast. complicar.
|| 1. ant. Ajuntar coses diverses. Ni se complicasen ab les que tenen concedidas los demés, doc. a. 1685 (Hist. Grem. ii).
|| 2. Fer difícil per l'agregació d'elements intricats. Venia a complicar la situació prou crítica, Pons Com an., 119.
|| 3. Mesclar en un afer delictiu. «S'havien complicat en la conspiració».
    Fon.: kumpliká (or., men., eiv.); kompliká (occ., mall.); komplikáɾ (val.).
    Etim.: del llatí complĭcāre, mat. sign.